Dècades de viatge, més enllà d'Albopàs, entre la Zona Neurotrònica d'Antares i les portes de Tauhausen, per arribar a Posidònia, un dels forats negres dels Camps Violetes. Aviat vaig ser captivat per la dansa de les lívides cabelleres d'aigua de les filles de Neptú, les posidònies.
La primera sorpresa fou comprovar que els forats negres en realitat són blancs, només són negres d'enfora degut a la pols còsmica que els envolta, però a dins hi ha tots tipus de fotons, tant els visibles al nostre ull com els invisibles. La seva força de gravetat només actua quan hi una massa on aplicar-la i és per aquest motiu que res material pot escapar del seu influx, però no la informació, que pot entrar, sortir i viatjar pel seu interior. Per a poder-hi entrar em vaig haver de sotmetre a un procés PSI (digitalització semi-reversible integral), on el meu físic es va transformar en informació, en un procés semblant al que ara utilitzen les rudimentàries impressores 3D.

A continuació veureu els espais, símbols màgics i tresors de Posidònia, amb nous colors i noves formes ignotes i innominades.

Si res pot escapar de la força d'atracció d'aquests forats blancs, els vostres cervells racionals us demanaran com és que he pogut retornar per a mostrar aquest botí. És molt simple, només ha sortit la informació transformada en imatges bidimensionals; en Tomeu l'Amo, fins que el PSI no evolucioni i esdevingui reversible, continuarà allà, dins d'aquell forat, captivat per les posidònies, enviant-vos de tant en tant alguna telecromografia.

nota: Aquesta es una de les moltes imatges del Viatje a Posidònia.