Resum d´unes 2.600 obres agrupades per sèries, ordenades més o manco per ordre cronològic. Com introducció pod servir l´article "Crònica d´un mossatge" ( a la secció documents/articles).
Tot va començar un horabaixa d´estiu a la vora del mar o, pot ser fou un dematí d´abril... on començan tantes coses.
Dramàtica lluita entre la mirada i el gest, entre la disciplina i la llibertat.
Feia temps que el virus VIH(*) s´anava desenvolupant dins el meu cos, afectant primer a l´ull i després al braç, pot ésser també una mica al cervell.
*(Virus d´influècia de l´harmonia).
Iuxtaposició de situacions-accions.La vida és polièdrica.
L´Univers per un forat.
Episodis de gran activitat sísmica, on el braç actuà com agulla enregistradora.
Durant molts d´anys l´ull m´ha enganat,
fent-me creure que mirava cap a fora.
Estudis de la morfologia d´alguns esser marins i aplicar les línies mestres per a fabricar-ne de nous.
Resonàncies internes.
Un exercici retrospectiu jugant amb els tòpics del paisatgisme pictòric.
Transmetre-transmutar, l´energia la tensió,procurant controlar accidents superficials.
Estudis de dimonis
Telecromografies enviades per la nau tripulada Meleanus XVI des de el pais màgic d´Albopàs.
Segat el blat,tallades les ones...l´ull cerca noves harmonies dins el no res.
A l´aigua , la duc dedins.
Cerc un redol de pau,
un oasi verd en un desert estrany.
Visions d´un anfibi
En el moment en que les màquines es relaxen de tanta disciplina, poden realitzar obres d´art.Només cal saber veure el resultat.
De l´autor a la màquina, de la màquina a l´autor, per a retornar a la màquina i a l´ull de l´espectador.
Un simple eriçó,
un cercle assegut,
equilibri arquitectònic
en llibertat provisional.
Com ja hem dit, es tracta de màcules japòniques.
Aquest treball fou estimulat en principi per l´amor-odi a una ciutat que l´he patida i disfrutada.Posteriorment, es transformà en una recerca d´harmonia entre l´ordre i l´entropia.
Els fils de seda s´estenen més enllà de la Metròpoli de la Gran Aranya.
REGRAINS (Registres gràfics inconscients)He vist retxes i taques dialogar sobre un paper...poguent emergir formes i radiografies a l´exterior.
A vegades, cauen lentament les taques al seu lloc.
Taques estereocòpiques.
L´ordre de l´Univers, vist d´aprop, sembla un caos.
Quan es conecten el cel i la terra, el temps s´atura.Al acabar la sinfonia silenciosa...sobre la taula, davalls els peus, escampats...romanen cristalls i maragdes.
L´au Fènix no va renéixer de les seves cendres, va neixer quan es transformava en les seves cendres.
Srebrenika, el Lliceu,objetivo Sadam,el once ese....
Societat de consum-idors del planeta.
Paisatges de l´interior.
Viure al marge, pintar al marge. El desert blanc del centre, encara m´asusta.
A vegades s´eixampla la vista i augmenta l´espai entre els pensaments.
L´home, una antena que conecta el cel i la terra.Només cal sintonitzar la freqüència edequada.
Tot el que ha estat creat vibra amb una freqüència i ritme característic. La llum, el so,el bateg d´un cor, la dansa dels planetes o, la remor d´una arada quan pentina la Terra.
Els éssers, son formes d´energia que es fan i es desfan.
Noves ecografies i ressonàncies per esbrinar el què s´amaga davall la pell de cèl.lules mortes.
Com més pujam cap al cim, més aprop esteim uns dels altres.La mediterrània arriba a l´orient.
Formes làmiques.
Quan vaig començar a pintar,em vaig conprar un llibre:"Aprenda a pintar en cinco lecciones".Però, fa molt de temps que el vaig perdre.
Ara me´n racord, "pintar és facil".Efectivament, el pinzell i la tinta en saben, només cal ajudar-los.
Quan ens embadalim mirant l´aire no veim tot el que hi circula.Alguns aparells i certes persones, a les quals admir, poder captar part d´aquesta energia i transmutarla.
Encara hi més pau a la muntanya quan l´aucell no canta.
Aquest és el so d´una mà.
Aires del pneumotorax.
Caminant cap a la tardor cada any les primaveres són més curtes.
Quan ens robin el blau,
ens quedarà encara la lluna a la finestra ?
Ara ja no plou com abans
quan dels núvols només queia aigua.