El projecte La Penúltima Platja i el Llapis del Temps (1980-2009...) consta a hores d´ara d´unes 650 obres distribuides en 33 sèries. A l´article "L´objecte-crisàlide i la mirada metamòrfica"" ( insertat a la secció:DOCUMENTS/ARTICLES) hi ha una aproximació ètica i estètica a aquest projecte.

Retornar les deixalles al remitent,
reciclades, com objectes útils i valuosos
que gaudeixen de propietats màgiques
per transmutar l´esperit.

Tots els éssers animats i inanimats, cerquen desesperadament trobar el seu lloc i el seu silènci, i quan ho aconsegueixen, descarreguen una extranya radiació, creant un camp ric amb enegia, que pot arribar a transgredir el 2º principi de la termodinàmica.

Fa mil.lions d´anys, en un punt de l´Univers
l´energia es transformà en matèria.

Ara, els aprenents de bruixots
cercam aquells punts de la matèria
que la transformen amb energia.

El Meleanus XVI, en el seu viatge de retorn a la Terra, transportava una valuosíssima càrrega.Era ni més ni manco que una col.lecció d´objectes representatius de la civilització d´Albopàs, i més concretament del seu desaparegut Museu Metropolità...

Eixamplar l´espai entre els pensaments
i,deixar fluir l´energia entre les mans...

Font de ritmes impensats.

Què podem aprendre de les abelles
si la seva vida depèn de la precisió d´una dansa
dibuixada sobre el vent?

"Mandelas":Un homenatge a Nelson Mandela.

Abans reixes per a separar
persones, de persones i altres animals.

Ara, reixes per a comunicar
persones, amb persones i animals.

Dimonis, jubilats i "peatons",
el comte Dràcula i Tarzan,
carrers-teatre plens de fauna
asfàltica polièdrica i tropical.

Entre mes mans ferro,
ferro dins mes mans...
brostegen artèries arborescents.

Pitecantropus,
Australopitecus,
Discotecàntropo...

L´home savi controla la seva evolució.

Xarxes dins l´espai,
espais entre les xarxes,
abans per a separar
i ara per a comunicar.

A l´estiu de 1993, a la Porxada-leku de can Virell, deman a les soques dels qui un dia foren exponerosos arbres per les seves il.lusions primeres i, ... esdevingueren Betils.

Per què descriure tot allò
que es pod assenyalar amb el dit ?

Dins l´aparent desordre de l´univers
la mirada metamòrfica transforma
la casualitat en ordre còsmic.

Alguns éssers es resisteixen a morir
i ,reneixen de les seves cendres.

El ferro em comença a agradar
quan abeurat pel seu verí
esdevé vell i "inútil".

El ferro surt i retorna a la Terra
però, mentre tant, pot circular per les nostres venes.

El ferro surt i retorna a la Terra
però mentres tan pot circular per les nostres venes.

Les fites del meu estudi són les del meu territori.
De la Regata del llop al Matzoc, del serral a l´escuma,
on gela la tramuntana i socarra el xaloc.

Núvols d´estornells,
als ocells els agraden
els arbres de núvols.

Un, és so.
Dos, és música.
Tres, és poesia
i, entre ells...s´hi ajaça l´harmonia.

Vénen cercant el paradís,
venem cercant la felicitat.

M´agrada fer volar els núvols i les pedres,
sobre el rostoll.

Alguns éssers ,atupats pel cisell del temps
assoleixen l´harmonia al anar morint.

Parèntesis de pau,
on s´eixampla l´espai
entre els pensaments.

Més enllà de les paraules, existeixen ponts de llum.

En silènci,
d´una manera simple i natural,
aquest és el so d´una mà.

Ma forma de meditar.

Qualsevol desjecte és útil per a divagar pels meus naufragis.

Dialogant amb la matèria,
convidam a aseure la pau a l´ombra...
L´embat de les muses ens transporta,
cap a llocs desconeguts.